Mural Productes de Temporada

27265886_10213536572962326_928495859_o.jpg

Grup d’alumnes: Claudia Morini i Rosa Girona.

1. Proposta d’intervenció:

Mural infogràfic/educatiu

2. Descripció de la proposta:

La proposta d’intervenció consistia en la creació d’un mural infogràfic educatiu sobre l’hort urbà; plasmant hortalisses, verdures i fruites que existeixen autòctonament que es poguessin conrear al mateix hort. La finalitat del mural és didàctic i comunicativa.

Un dels principals condicionants de l’encàrrec van ser:

  • Fer un mural sobre les accions més importants que es feien al QUIRHORT (En aquest cas es volia divulgar l’hort urbà i comunitari que tenen).
  • Informar i implicar als veïns, de quines activitats es duen a terme i com participar en l’espai i creació del mural.
  • Seleccionar la informació més important a plasmar, de manera sintètica i senzilla, de caràcter pedagògic.

3. Reconeixement de l’espai:

Partint del reconeixement de l’espai, vam haver de crear unes plantilles tenint en compte l’espai on podíem pintar, ja que la paret és de formigó i havíem de deixar marges per les imperfeccions de la paret, per pintar el mur.

El mur on havíem de pintar és l’indicat en el plànol (Mural productes de temporada). La nostra paret és la més propera a l’entrada de l’espai, i per tant es veia a simple vista. Dins en canvi  no hi havia cap element que li restés visibilitat.

Es va escollir aquesta paret pel nostre mural, ja que era la més propera a l’hort, tot i que és la més petita, mesura 1,85 m x 2,25 m (contant els marges que s’havien de deixar).

plànol_espai

4. Procés de co-disseny participatiu:

En la ideació del mural ens van ajudar dos participants de l’espai especialitzats en biologia i permacultura, la Clàudia i l’Alessandro, que ens va dir quines hortalisses, verdures i fruites autòctones podíem plasmar per ser les més factibles de conrear a l’hort. Ens van recomanar afegir les famílies a les quals pertanyien i les temporades en què es recol·lectaven, ja que així podíem completar la informació de manera acurada.

La muralista Clara Trucco, ens va ajudar a estructurar-ho gràficament i ens va donar consells per a una millor comprensió de l’espai, també ens va marcar unes directrius  perquè els murals fossin homogenis gràficament, i per així projectar una única línia gràfica. També ens va ajudar a escollir quins eren els materials òptims i més ecològics per a pintar el mural.

5. Material:

  • Cinta mètrica
  • Estisores
  • Guix
  • Cinta de carrosser
  • Pintures i pinzells
  • Plantilles (làmines de Polipropilè semirígid)

6. Procés de creació del mural:

6.1 Esbossos
esbossos.jpg

En la primera proposta hi havia un error de priorització d’elements (tenia més importància l’arbre que les verdures); el mural estava ple de detalls i ornaments.

A la segona, passa de ser una infografia humanista a una més sintètica, amb la informació definitiva i la importància requeia en les hortalisses i verdures. El problema és que era horitzontal, i la paret vertical.

Finalment, vam trobar una solució simple, semblant a la segona però vertical, més polida i sense elements innecessaris. Estilísticament casa més amb els altres murals.

*Finalment podem veure la proposta final amb les cotes:

Sin título-1

6.2 Estil:

Vam unificar les característiques gràfiques del mural entre els diferents grups, posant-nos d’acord amb la mateixa tipografia (slab serif, és una tipografia amb serif i contrastos moderats i geomètrics) amb la  gamma cromàtica (colors càlids amb un únic to de cada color), estil de pictogrames (geomètrics amb un toc humanístic) i color de fons (verd, encara que en el nostre cas va ser blanc finalment).

6.3. Proves d’impressió: 

Realització de diverses proves d’impressió en petit (Format DIN A4 de les propostes gràfiques finals) i gran format (prova d’impressió a mida real que pengem al passadís de l’escola per visualitzar el resultat final d’un dels murals).

6.4. Plantilles:

Vam preparar  l’arxiu per a la impressió de plantilles, més concretament 4 plantilles de polipropilè semirígid on van ser impreses amb làser a l’Ateneu de Fabricació Digital de les Corts.

6.5 Intervenció:

La intervenció al mural de l’hort es distribueix en tres fases:
1. Plasmem les circumferències de la base amb les plantilles de cartó, i els nens de l’hort pinten elements naturals a la part inferior del mural de manera lliure.

2. Estructurem i pintem la majoria dels elements restants amb les plantilles de
polipropilè.

3. Acabem de pintar els elements gràfics que falten. El fotògraf s’encarrega de documentar la intervenció principal del mural a l’hort.

_MG_8252IMG_6437

6.7  Calendari del procés

Calendari.jpg

7. Entrevistes

Entrevista usuaris Quirhort

El resultat de les entrevistes va ser l’esperat, molts dels participants el van valorar positivament, ja que l’important apart de la part gràfica del mural, era la intervenció en sí, ajudar a la comunicació de l’espai on es realitzen accions comunitàries i ajuden a la dignificació del barri.

8. Reflexió conjunta:

Reflexió conjunta

Lectures, exemples i la nostra pròpia experiència.

Durant la realització d’aquest projecte, ens interessem pel disseny ètic i de compromís social, ens qüestionem el paper del dissenyador en l’actualitat, i quasi inevitablement analitzem de manera introspectiva la pròpia i prèvia aportació dins el camp del disseny social.

El Transition Design o disseny de la transició ha estat un dels paradigmes de canvi que hem treballat. Aquest reconeix que estem vivint en un “temps de transició” i pren com a premissa central la necessitat de la transició social a futurs més sostenibles i la confrontació que el disseny té un paper clau a jugar en aquests canvis.

D’entre els diversos principis ètics que defineixen l’Espai Quiró, un dels més destacats està relacionat directament amb els mètodes de cultiu de l’hort. Les plantacions estan dissenyades segons la permacultura, un sistema de disseny agrícola i social, polític i econòmic basant en els patrons i les característiques de l’ecosistema natural.

Al Quirhort, s’intenta evitar el cultiu monoteista fent associacions entre plantes que saben que són favorables. No hi ha un espai dedicat només a les cucurbitàcies, està tot barrejat. Gràcies a aquest principi de la permacultura, es minimitza la relació de competència de les plantes que creixen juntes a l’hort i la propagació de plagues i malalties. També s’aprofita més la llum, l’aigua i els nutrients del sòl.

Quan parlem sobre disseny com a agent de transformació social, parlem d’un disseny que té per finalitat la millora de la societat i la resolució de problemes socials.

És precisament el que defensa el “First Things First Manifesto”, primera publicació del qual es remunta al 1964. Els aproximadament 400 dissenyadors gràfics i artistes que van defensar el manifest reivindicaven la dimensió humanista del disseny gràfic, dins d’un context social atacat per la cultura consumista. Un manifest que fins el dia d’avui molts el segueixen defensant.

Dins de les moltes possibilitats de disseny per a la transformació social, trobem el disseny involucrat en els contextos alternatius d’organització social.

Un context alternatiu d’organització social és un conjunt de veïns que fan un empoderament d’un espai que és lliure i l’autogestionen, utilitzant mètodes i habilitats a través de les quals aconsegueixen l’autonomia en l’ús de recursos. L’autogestió forma part d’una gestió interna dels participants, excloent els ajuntaments i les entitats, i on s’organitzen activitats com pícnics, cinemes a l’aire lliure, etc.

En el cas de l’Espai Quiró, fa més de dos anys que el veïnat va aconseguir que l’ajuntament els cedís l’espai, proporcionant-los un punt d’aigua i electricitat. La primera iniciativa que es va pendre va ser la de crear l’hort urbà. Van fer un Crowdfunding inicial per invertir en les plantacions, i posteriorment una àrea de compostatge per evitar despeses en la compra de sòl. Aquest és un exemple d’autogestió.

Com a resposta als processos de gentrificació dels barris, sorgeix una posició al marge de les estructures consolidades de poder com a organització alternativa social entesa com a resiliència.

Si seguim indagant en les possibilitats de disseny per a la transformació social, és important tenir en compte alguns mètodes estratègics que s’estan implementant cada vegada més.

El co-disseny es defineix pel fet que la creativitat dels dissenyadors s’uneix a la de les persones que tenen altres perfils i treballen juntes en els processos d’elaboració del disseny.3

La idea de l’objectiu compartit es planteja com una de les principals diferències respecte als mètodes tradicionals del disseny de productes o artefactes. Fins ara els mètodes de disseny generalment es plantejaven per ser portada a terme per experts que realitzaven tasques individuals. Amb el treball individual no era necessari compartir la visió de l’objectiu general del procés de disseny. En canvi, el disseny col·laboratiu planteja que aquest punt és fonamental: perquè l’equip funcioni correctament necessita tenir la visió de l’objectiu en comú.4

El procés d’intervenció a l’hort és un exemple de co-disseny participatiu i obert en el qual han participat des de nens fins a adults. El disseny està obert a qualsevol intervenció o producció escalable que es vulgui realitzar en un futur. La part inferior del mural s’ha deixat inacabada perquè qualsevol usuari pugui intervenir.

També s’ha treballat seguint la tècnica de la neoartesania, és a dir, hem treballat mitjançant tècniques modernes (disseny digital, tall a làser) i tècniques artesanals tradicionals (intervenció). Mitjançant el procés del handmade, hem fusionat els dos àmbits per a realitzar el producte final: el mural educatiu. Relacionat amb el handmade, trobem la cultura maker que defensa la idea que tot el món és capaç de desenvolupar cualsevol feina sense contractar un especialista. Estil Do It Yourself. És el que podríem dir que vam fer al final de tot durant la intervenció.

Al final de tot aquest procés, seguint el briefing del col·lectiu de l’Espai Quiró, em realitzat un procés de co-disseny participatiu i obert, descentralitzat i basat en les fonts de coneixement local que ens ha permès conèixer moltes tècniques i processos de disseny que desconeixíem.

___________________________________________________________________________________________

3. Ostergaard, K.; Summers, J., (2009); “Development of a systematic classification and taxonomy of collaborative design activities”; Journal of Engineering Design; Vol. 20, No. 1, 57–81; Taylor & Francis.

4. Sanders, E., Stappers, P. (2008); “Co-creation and the new landscapes of design”; CoDesign; Taylor & Francis, submitted for publication.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s